Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic diu sobre l'església:
Època:
segles XVIII – any 1661
Estil:
barroc
Cronologia:
l’obra comença el 1661 i no s’acabarà fins al segle
següent
Valoració:
Aquesta església, que domina tota la rambla de les Davallades
no té un estil pur. És un valor històric important per a la ciutat i un
testimoni interessant de l’evolució de l’arquitectura religiosa a Vic.
Descripció:
Església d'una sola nau amb capelles laterals i tribunes,
però sense creuer, coberta de teula àrab a dues vessants. El campanar es situa
a la part posterior. Interiorment presenta una sola nau amb capelles laterals i
tribunes al primer pis. L'absis és coronat per una cúpula i hi ha un cambril
dedicat a la Verge del Carme, flanquejat per columnes i uns àbacs que sustenten
la corona. La nau es coberta amb volta de canó decorada marcant els trams de
les capelles. Als peus de l'església hi ha el cor. Els murs són arrebossats i
pintats amb policromia.
La façana és completament simètrica de tipus basilical,
amb tres pinacles al cos central. Al centre s'hi descriu el portal d'arc de mig
punt, flanquejat per columnes que recolzen un arquitrau lobulat amb una
fornícula i una imatge al centre. Al damunt hi ha òculs circulars i lateralment
s'hi obren finestres i balustrades. La part de la façana que no és de pedra ni
emmarcats està arrebossada i pintada.
Estructura:
Voltes de creuer i contraforts.
Coberta:
Teula aràbiga en dues vessants.
Dades
històriques: L'obra començà el 1661 i no s'acabà fins al segle
següent. Previ a aquesta església, el segles XIV els frares carmelites es van
instal·lar a un convent a tocar el terme de Gurb, se'ls volgué traslladar i el
1418 es feu una permuta d'unes cases situades a l'Arquebisbe Alemany el c/ de
Gurb, on de moment s'instal·là la comunitat en una estança transformada en
capella. S'hi construir una església, amb la nau coberta amb volta de fusta i
amb la capçalera poligonal amb volta d'ogiva, dedicada a la Verge del Carme.
L'església barroca, però, s'inicià més tard, i tot i que sofrí diverses etapes,
el 1588 la confraria de barreters començà a construir-la sota l'advocació de la
Verge del Roser i de St. Jaume. Però fou al segle XVIII, després de la Guerra
de Successió, quan prosperaren les obres a l'església del convent dels
carmelites calçats del Carme, s'amplià la nau amb capelles laterals i es
cobreix amb volta de rajola -de la mateixa manera que l'església de la Pietat.
I sobre el claustre diu:
Època:
segles XVII-XVIII
Descripció:
A tocar de l'església hi ha les antigues dependències del
convent, al voltant del claustre. El claustre és de planta quadrada a cadascun
dels seus costats on s'hi obren set arcs de mig punt que es recolzen sobre
columnes amb el fust abombat i amb una anella al centre; els capitells també
són simples. Per sobre les arcades, hi ha dos pisos amb obertures rectangulars.
Estar cobert amb teula àrab a dues vessants. A la part de migdia de la primera
planta hi ha una portalada amb llinda decorada, en aquest sector també hi ha
una capella abandonada, sense imatge i amb el sostre cobert per volta
quatripartita. Fins l'any 1988 va ser escola, però actualment, té usos
culturals.
Dades
històriques:
El s. XIV els frares carmelites instal·laren un convent a
tocar el terme de Gurb, se'ls volgué traslladar i el 1418 es feu una permuta
d'unes cases situades a l'Arquebisbe Alemany el c/ de Gurb, on de moment
s'instal·là la comunitat en una estança transformada en capella. S'hi construir
una església, amb la nau coberta amb volta de fusta i amb la capçalera
poligonal amb volta d'ogiva, dedicada a la Verge del Carme. L'església barroca,
però, s'inicià més tard, i tot i que sofrí diverses etapes, el 1588 la
confraria de barreters començà a construir-la sota l'advocació de la Verge del
Roder i de St. Jaume. Però fou al segle XVIII, després de la Guerra de
Successió, quan prosperaren les obres a l'església del convent dels carmelites
calçats del Carme, s'amplià la nau amb capelles laterals i es cobreix amb volta
de rajola. A les rehabilitades dependències del convent s'hi instal·là el Museu
de l'Art de la Pell de Vic, fundat al 1996, dedicat a les arts decoratives de
la pell. S'hi accedeix pel carrer Arquebisbe Alemany, 5 de Vic. És el primer
museu espanyol en el seu gènere i un dels principals d'Europa.
Enllaç amb informació i descripció:
************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada