CASA DE MARTÍ GENÍS i AGUILAR
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
La ciutat de Vic a l'escriptor Martí Genís i Aguilar (Vic 21 de juny de 1847 - 10 de desembre de 1932) en el cinquantenari de la seva mort - 1982
Enllaç amb informació de Martí Genís i Aguilar:
Escriptor.
Vic,
Osona, 1847 — Vic, Osona, 1932
Doctor en farmàcia (1874), residí
a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i
fisiologia a l’institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà
en la fundació de l' Esbart
de Vic(1867); col·laborà a “La Renaixença”, “La Ilustració
Catalana”, “La Veu de Catalunya”, “La Veu de Montserrat” i la “Gazeta
Vigatana”. Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué
la flor natural amb Criat major (1878) i la viola amb Penediment (1892);
en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva obra poètica,
emmarcada tota dins un Romanticisme moderat, fou recollida només en part en un
volum de Lectura Popular , a l’antologia La garba muntanyesa (1879)
i al volum Guspires de ma llar (1919). Com a prosista, el 1874
publicà la novel·la Julita , la seva obra més reeixida, la
qual seguiren Sota un tarot (1876), La Mercè de
Bellamata (1878, 1969),Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887) ,
L’espalmada (1890), La reineta del Cadí (1892), etc.
Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d’intenció
moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del s XIX.
Enllaç amb informació i descripció de l'edifici:
que diu:
Època: segle XX
Descripció:
Edifici civil. Casa de
pisos, de planta rectangular, a tres vessants. Ocupa el xamfrà del Carrer
Manlleu amb la Rambla del Carme. Consta de planta baixa i de quatre pisos. La
planta baixa és destinada a farmàcia, amb tres portals d'accés els quals són de
forma còncava sostinguts per pilastres decorades. A nivell del primer pis
s'obren petites finestres. Al segon i al tercer pis hi ha balcons i al quart,
marcat per una cornisa, presenta les mateixes finestres que el primer. Tota la
façana està arrebossada i estucada amb elements de tipus clàssic. Les obertures
són emmarcades amb pedra. Les baranes són de ferro forjat. L'estat de
conservació és bo.
Notícies històriques:
El pla de Santa Clara es
coneix per aquest nom ja que emplaçava l'antic convent de les Monges
Dominicanes de Santa Clara, edificat al segle XVII. Convent i església foren
destruïts a la guerra civil. Els solars que l'emplaçaven es varen urbanitzar
des del carrer Sant Antoni fins al cap del carrer Manlleu i el convent passà a
la plaça de Malla on s'edificà l'església inaugurada al 1963.
Martí Genís fou un home important en la vida cultural del Vic del segle XIX. El trobem en col·laboracions a La Veu de Montserrat i participà a les esbartades que es celebraven a la font del Desmai. Escriví novel·les costumistes com Sota un tarot.
Martí Genís fou un home important en la vida cultural del Vic del segle XIX. El trobem en col·laboracions a La Veu de Montserrat i participà a les esbartades que es celebraven a la font del Desmai. Escriví novel·les costumistes com Sota un tarot.
Al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
diu:
Estil:
arquitectura de las postguerra
Autor:
Jordi Dou Arumí, arquitecte
Dades
de construcció: any 1941
Època:
contemporània segle XX
Descripció: Edifici entre mitgeres i en una cantonada d'estructura tradicional de
parets de càrrega i coberta de teula àrab.
Descripció
de la façana:
Com que les obertures són agrupades segons els eixos
verticals, la composició accentua la cantonada mitjançant alguns elements
arquitectònics. Hi ha elements de pedra natural en alguns elements, baranes de
forja i acabats de façana estucats i esgrafiats.
Dades
històriques-cronologia:
Edificis existents segurament al segle XVIII. El 1924
Bernat Callís en reforma les obertures, el 1927 s'obra una finestra a la planta
baixa i el 1924 J. Dou reforma la façana. El pla de Santa Clara es coneix per
aquest nom ja que emplaçava l'antic convent de les Monges Dominicanes de Santa
Clara, edificat al segle XVII. Convent i església foren destruïts a la guerra
civil. Els solars que l'emplaçaven es varen urbanitzar des del carrer Sant Antoni
fins al cap del carrer Manlleu i el convent passà a la plaça de Malla on
s'edificà l'església inaugurada al 1963.
Enllaços amb informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Gen%C3%ADs_i_Aguilar
https://www.escriptors.cat/autors/genism/pagina.php?id_sec=3826
Enllaços amb informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Gen%C3%ADs_i_Aguilar
https://www.escriptors.cat/autors/genism/pagina.php?id_sec=3826
Martí Genís a la seva farmàcia l'any 1925
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada