CASA RAMON SERRA
Sant Hipòlit de Voltregà - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
A la llinda de la porta hi ha inscrit l'any 1856
Al catàleg de patrimoni, arquitectònic i ambiental publicat per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà diu:
Època:
segle XIX
Cronologia:
llinda 1856, reformes segle XX
Elements:
Edifici entre mitgeres que es desenvolupa en planta baixa
i dues plantes pis, de planta rectangular i façana principal orientada a est.
Coberta de teula aràbiga a dues aigües amb el carener paral•lel a la façana
principal i amb ràfec a façana recolzat sobre colls de fusta. La composició de
la façana principal, s’ordena a partir d’un eix de simetria central
lleugerament desplaçat, on a planta baixa trobem dos portals un per a accés de
vehicles i un per a l’accés de persones, resolt amb una llinda de pedra amb la
inscripció de “1856” i una creu. A partir d’aquí, dues balconades per planta
acaben de definir la façana amb la diferencia que les balconades de planta
primera donen a un únic balcó corregut al llarg de tota la façana i protegit
per una barra de ferro de brèndoles verticals i els de planta segona donen cada
una en un sol balcó protegit també per una barra de ferro de brèndoles
verticals. El parament de façana de tàpia, és revestit per un arrebossat o
estucat de color verd amb un arrebossat gris més bast en forma de sòcol.
Informació
històrica:
Des de principis del segle XX aquesta casa es coneixia
amb el renom de can Monet, per l’afèresi de Ramonet, diminutiu d’en Ramon Serra
i Clapera que va ser alcalde durant la República. Ja avançat el segle XX la
seva germana Ramona es va casar amb en Francisco Adam de la Gleva, i per tant,
la casa també es va conèixer amb el renom de can Dam. No hem trobat referències
documentals d’aquest edifici, tot i que el seu emplaçament ens permet
contextualitzar-lo. Es troba en el carrer de la Gleva, que com el seu nom
indica, es troba en el traçat de l’antic camí cap aquest santuari situat,
actualment en el municipi veí de les Masies de Voltregà. El carrer de la Gleva,
representa un típic exemple de creixement itinerant, i per tant els edificis
que hi trobem es van anar aixecant al llarg dels anys. En aquest sentit, cal
assenyalar que un dels períodes més rellevants i que van suposar un major
desenvolupament del municipi va ser el del Sant Hipòlit pre-industrial,
sobretot dels segles XV al XVII, quan la vila era un dels nuclis de teixidors i
paraires capdavanters de la comarca. Posteriorment, a principis del segle XVIII
i com a conseqüència de la Guerra de Successió, Sant Hipòlit va viure un dels
episodis més cruents. Durant aquest conflicte la vila va ser saquejada i cremada,
i per tant moltes de les cases varen haver de ser reconstruïdes. Per aquest
motiu moltes de les llindes porten dates pertanyents al segle XVIII. Així
doncs, la majoria d’edificis dels carrer de la Gleva es van construir durant
aquests segles tot i que constatem, al tractar-se d’un creixement itinerant,
que hi ha dos trams diferenciats. El primer tram, des del punt de partida a la
plaça Pompeu Fabra fins la plaça de la Gleva, hi ha edificis històrics, la
majoria aixecats en els segles XVII i XVIII. El segon tram, ja més allunyat del
centre històric, es va edificar només la façana de ponent, al segle XVIII.
Aquest edifici està situat a la plaça de la Gleva, i per tant a cavall entre
els dos trams anteriorment explicats. A la façana hi ha una llinda amb la data
1856, ja en ple segle XIX.
Actuacions
finca:
La llinda amb la data 1856 és un exemple d’actuació
realitzada a la finca. Reformes al segle XX, com per exemple l'arrebossat de la
façana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada