CASA JAUME CASALÍ
Sant Hipòlit de Voltregà - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà diu:
Època:
segle XX
Elements:
Edifici entre mitgeres que es desenvolupa en planta baixa
i dos plantes pis, clarament identificades per la presència d’una cornisa per
planta, de planta rectangular i façana principal orientada a sud. La composició
de la façana, s’ordena a partir d’un eix de simetria central amb tres grans
obertures de proporcions verticals per planta. Es divideix tota ella en tres
mòduls pràcticament idèntics compositivament agafant la mida parcel•lari veí.
Aquests mòduls estan formats per una gran obertura a planta baixa, i una
balconada amb brancals i llinda de pedra amb balcó d’una llosa de pedra i
barana de ferro amb brèndoles verticals a les plantes superiors. Aquests balcons
estan recolzats per dues mènsules que alhora queden recolzades per pilastres i
columnes amb estries rematades per capitells d’ordre corinti o compost. A
planta segona on el brancal i llinda de pedra desapareix, l’obertura queda
rematada per un frontó neoclàssic. Aquest llenguatge es repeteix en tota la
façana apareixent grups de pilastres entre els tres mòduls que caracteritzen
l’edifici; en els pedestals de les columnes de la segona planta hi ha les
lletres E i C, i a sobre la llinda del balcó central del primer pis hi ha
pintada la data 1901.. En el mòdul central, es situa l’accés a l’edifici el
qual queda rematat en la seva part superior per un acroteri amb elements
decoratius que el diferencia dels mòduls laterals on el ràfec de la coberta es
recolza sobre mènsules igualment treballades de pedra.
Informació
històrica:
Aquest edifici també es coneix amb el nom de “can
Casalí”. El sobrenom de can Casalí es deu a Jaume Casalí, sastre d’ofici que va
arribar a Sant Hipòlit precedent de Sant Boi de Lluçanès, pels volts dels anys
vint del segle passat. Casat amb Montserrat Climent tenien, documentada des de
l’any 1931, una sastreria i una perfumeria-merceria, als baixos d’aquest
edifici emplaçat a la Plaça Nova. La plaça Nova es va començar a construir a la
dècada de 1860, tot i que no va està exempta de polèmica, i les obres es van
allargar durant una bona pila d’anys. De fet no es va acabar del tot fins a
l’any 1901. En aquest indret, és on s’havien ubicat les classes benestants del
municipi, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX. Per aquest motiu
en aquesta plaça hi ha representades tant l’arquitectura popular, com
l’arquitectura culta de final del segle XIX i principis del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada