Seguidors

dilluns, 24 de desembre del 2018

ESGLÈSIA DE SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA DE CORTS
Corts - Cornellà del Terri - el Pla de l'Estany

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

















Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Història:
Sembla que la primitiva església fou arrassada pels hongaresos entre el 924 i el 930. El 1017 ja hi era dreçat, però, un nou edifici. El 1019 fou cedida a la canònica de Girona, cessió que fou renovada l’any 1143. El 1103, tanmateix, els feligresos havien lliurat un nou temple al bisbe Bernat Humbert, reservant-se un sacrarium o sagrer cadascú.
Església:
L’església parroquial de Sant Julià de Corts és un edifici de nau rectangular que s’eixampla lleugerament a mesura que s’acosta a la façana, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta una mica apuntada i l’absis, amb el tradicional quart d’esfera.
Al mur de tramuntana s’afegí una nau lateral coberta amb dues voltes de creueria, que s’obren a la central a través de dos arcs escarsers. També hi ha la sagristia, que cobreix una part de l’absis.
La nau i l’absis han estat sobrealçats i a l’angle nord-oest es va afegir una torre campanar de planta quadrada amb dos nivells d’obertures a cada una de les cares. Al primer nivell n’hi ha una, àmplia, amb un arc de mig punt adovellat, mentre que al segon nivell n’hi ha dues, més petites, amb arcs escarsers. L’accés s’efectua mitjançant una escala exterior situada entre dos contraforts.
La realització del campanar és coetània d’una sèrie de reforços —arc interior i contraforts— i d’una important reforma del pla de la façana, que va ser ampliat lateralment i vertical. El nou aparell restà lligat al vell pels angles, de tal manera que de la façana original roman l’entorn de la portalada principal. També va ser substituït l’angle sud-oest de la nau.
A l’interior, l’aparell és, en general, regular, fet amb carreus de travertí del pla de Banyoles, ben tallats, d’uns 15/20 × 30/35 cm, si bé hi ha algun parament renovat.
Una imposta de tronc de piràmide invertit volta l’absis i els murs laterals de la nau. Sobre la imposta l’aparell de la volta disminueix de dimensió, de regularitat i de qualitat, la qual cosa fa pensar en alguna renovació posterior.
El traspàs entre l’absis i la nau s’efectua mitjançant un arc apuntat; al fons de l’absis hi ha una finestra, lleugerament descentrada, adovellada amb un arc de mig punt i d’esqueixada simple oberta cap a l’interior. Al mur de migdia n’hi ha una altra d’iguals característiques però de doble esqueixada.
La portalada principal, un dels elements més interessants d’aquest edifici, presenta dos arcs en degradació de mig punt amb dovelles decorades, l’exterior de les quals recolza sobre sengles impostes sobresortides que, al seu torn, descansen sobre els capitells de dues columnetes laterals.
A la porta es conserva una ferramenta en gran part original i un forrellat acabat amb cap de serp.
Forja:
La ferramenta de la porta de Sant Julià de Corts presenta cinc jocs de tiges amb volutes a cada batent. El tipus de decoració segueix la tradició romànica.
En la majoria dels grups la tira central presenta un solc de mitja canya; dues són completament llises i una té dos solcs. Els extrems de les tiges acaben en volutes afrontades, també amb un solc central. Cada joc es completa, segons l’amplada, amb dues o quatre volutes més, similars a les anteriors.
Una bona part de les espirals s’ha perdut i d’altres no es corresponen amb la seva disposició original. Al batent dret, per exemple, algunes apareixen sense sobresortir de la tija central. Les volutes de la part inferior de la porta, actualment dretes, corresponen també a un canvi posterior.
El forrellat és format per una gran balda sostinguda per quatre passadors senzills. L’acabament del braç, corbat com el mànec d’un bastó, té forma de cap de serp o drac. La boca és oberta i mostra dues fileres de dents de serra. Sobre el front té uns ulls rebuidats molt sobresortits. Aquest animal, de connotacions negatives, devia avisar de l’incompliment de qui, sense estar-ne autoritzat, volia obrir la porta.
De ferramentes i forrellats que segueixen la tipologia d’aquesta, en trobem tant al Berguedà (Santa Maria de Borredà, Santa Maria de Falgars), com al Ripollès (Sant Bartolomeu de Sitjar, Sant Esteve de Llanars, Santa Cecília de Molló), l’Alt Empordà (Sant Pere de Navata, Maçanet de Cabrenys) o al Gironès (Sant Cebrià d’Esponellà, Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers, Sant Pere de Briolf).
És difícil establir datacions d’aquesta peça perquè els mateixos motius ornamentals senzills es repeteixen sense variants. De totes maneres és possible que sigui posterior a la reconstrucció de l’església, l’any 1103. 
Portada:
La portada situada a la façana de ponent de l’església, és formada per dues arquivoltes en degradació, amb dovelles amples que presenten una ornamentació abundosa. L’arquivolta exterior recolza en una imposta, que al seu torn és sostinguda per sengles columnes amb llurs capitells. El fust és llis i la base té com a suport un plint rectangular, que descansa sobre els muntants de la porta i formen part del mur de l’edifici. No hi ha timpà.
Els elements més interessants d’aquesta portada són els dos capitells i les arquivoltes, on se centra el treball de l’escultura, sobretot a les dovelles, que constitueixen l’arquivolta interior, i en la part esquerra de l’exterior.
En conjunt, hom percep un treball molt rústic, que sumat al mal estat de conservació i a l’erosió de les pedres fa que sigui molt difícil interpretar alguns dels motius que hi ha representats.
Els materials utilitzats per a fer aquesta portada són travertins o pedres calcàries de formació lacustre, provinents segurament d’una zona propera a l’estany de Banyoles.
D’altra banda, hom s’adona que en molts casos es reaprofitaren elements anteriors, ja que algunes de les escenes resten partides i fragmentades. Així mateix, cal assenyalar que, pel motiu que sigui, tota la part dreta de l’arquivolta exterior fou decorada amb uns trets lineals molt simples, que reflecteixen un treball ràpid que contrasta amb el de la resta de la decoració en gairebé totes les altres dovelles.
L’arquivolta situada més a l’interior és formada per una sèrie de dovelles que reprodueixen una decoració de caràcter figuratiu i ornamental. D’esquerra a dreta, la primera dovella és representada per un cercle doble que inscriu una flor de vuit pètals. Al seu costat superior hi ha uns motius vegetals. A la segona dovella hi ha així mateix uns motius florals, en els quals els pètals tenen una forma diferent. La tercera dovella té una creu inscrita en un cercle triple. Malgrat el mal estat de conservació, sembla que a la quarta dovella s’endevina un cercle que tanca una figura animal; uns nexes uneixen aquesta figura amb el cercle. A la cinquena dovella segurament hi devia haver hagut un cercle, tot i que ara pràcticament no s’hi veu res.
La dovella següent és representada per una figura que podria ésser un àngel, ja que sembla que s’endevinin, a banda i banda, especialment al costat dret, unes ales. Aquesta figura devia restar closa també dins d’un cercle.
A la dovella vuitena —a la dovella anterior, actualment no s’hi veu res— es distingeix un cap d’animal amb la boca oberta, tancat dins de tres o quatre cercles. Al costat esquerre d’aquesta dovella hi ha diversos motius decoratius partits, fet que fa pensar en un reaprofitament de la dovella.
A la dovella que hi ha a continuació, pràcticament no s’hi pot veure res, tot i que probablement hi devia haver un cercle.
Finalment, la darrera dovella decorada presenta uns possibles elements vegetals i, a la part inferior, un cercle partit.
A les dovelles primera i segona de l’arquivolta exterior són representats uns suposats animals d’identificació difícil. A la tercera dovella hi ha un motiu floral. El mal estat de conservació de la dovella següent fa que sigui molt difícil d’identificar-ne la decoració. A la dovella cinquena sembla que es representà un àngel o bé una figura femenina, en la qual es distingeixen els trets del rostre i els cabells. A la dovella següent el motiu decoratiu és també un animal, dins una composició, però, d’identificació incerta. La rusticitat de l’obra i el mal estat de conservació del conjunt fan difícil d’identificar-lo. L’escena potser més clara és la crucifixió representada a la dovella següent. A la part dreta de la dovella que ve tot seguit hi ha representat un rostre acompanyat d’uns elements estranys, que poden fer pensar en unes ales.
Els dos capitells de la portada són també molt malmesos. A causa de les proporcions que tenen resulten pesants. Tenen una alçada de 39 cm. Llur estructura recorda la d’un capitell amb importants transformacions. Al capitell de l’esquerra encara es distingeix un rostre en cada una de les dues cares exteriors, a la part superior; a la part inferior sembla que hi ha uns motius vegetals. El rostre és fet, en tots dos casos, d’una manera molt matussera. És allargat i té uns ulls ametllats, envoltats per una línia. La boca, grossa i el traçat, possiblement, d’unes dents prominents, fan pensar en un treball arcaïtzant i rústic, que porta, segurament d’una manera involuntària, a una representació grotesca del rostre.
Al capitell de la dreta, la part inferior es distingeix més clarament encara de la part superior. A la inferior predominen els motius longitudinals de tipus vegetal.
En aquesta portada de l’església de Corts s’utilitzaren uns repertoris i uns motius que són recurrents en les obres del romànic on predominen els elements de tema vegetal i animal. El mal estat de conservació de la pedra i el reaprofitament d’algunes dovelles fan que sigui gairebé impossible d’arribar a distingir alguns motius que podrien ésser força interessants. La presència de temes florals que recorden alhora la representació d’un estel i possiblement la d’una dona i d’un àngel, ens podrien fer pensar en una possible unitat iconogràfica que actualment és molt difícil d’aclarir. Només la presència d’un Crist en majestat o crucifixió pot ésser distingida clarament de tot el conjunt.
Sembla, doncs, que podem datar aquesta portada, d’acord amb les seves característiques, en un moment del romànic tardà. La seva estructura és paral·lela a la d’altres portades d’esglésies d’aquesta època.



Altre enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XII-XVI
Descripció:
L'església de Sant Julià és situada en un petit promontori centrant el veïnat de Corts. El temple que originalment era d'una nau amb absis semicircular, va ser engrandit amb una nova nau al costat de tramuntana en època gòtica. La nau romànica s'estreny vers la capçalera i és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La nau lateral de dos trams és coberta amb dues voltes de creueria. Els murs són de carreus i a partir d'una certa alçada són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. El campanar de torre té dos nivells d'obertures a cada cara i coberta de quatre vents.
La porta d'accés és romànica consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà, figures animals i motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té toscament esculpit un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat.
És interessant la decoració de la porta de fusta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del romànic.
 
Notícies històriques:
L'església és situada en el veïnat del Puig de Sant Julià. No hi ha documentació gaire abundant però se sap que a la segona meitat del segle X hi havia una església dedicada a Sant Julià, que l'any 1102 se'n construí una de nova i que en bona part coincideix amb l'estructura de l'edifici actual.
L'any 1019 l' església de Sant Julià de Corts fou cedida pel Comte Berenguer Ramon I a la canònica de Girona. Aquesta església existia almenys des del segle anterior. Va ser construïda després de la invasió hongaresa dels anys 924-930. L'any 1102 el bisbe de Girona Bernat Umbert donà llicència per a construir l'església de Sant Julià amb el cementiri. L'any 1143 hi va haver una nova dotació de la canònica de Girona i també va ser cedida la parròquia de Corts.
 



Altre enllaç amb informació:

que diu:
Església parroquial advocada a Sant Julià, del poble de Corts, avui dins del terme de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al sud del pla de Banyoles.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de dues naus, una de més gran, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular. La nau lateral és amb volta per aresta gòtica i presenta claus de volta i nervis en diagonal fets amb pedra de dimensió menor. Les parets portants són fetes en bona part amb carreus de diverses mides. A partir d'una certa alçada les parets són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. La coberta és de teula àrab a dues aigües i ràfec amb lloses de pedra. El campanar és cobert a quatre aigües. La porta d'accés és romànica. Consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà i figures animals juntament amb motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior, només nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té esculpit toscament un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat. És interessant la decoració de la porta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del Romànic.
El topònim, escrit ara Corts, etimològicament deriva del llatí cohorte, (vulgarment cōrte), ‘corral’, que en els documents de la baixa llatinitat apareix escrit corte curte.

Altre enllaç amb informació i descripció molt recomanable:

Altres enllaços amb informació:




























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada