CASA NATAL DEL MARQUÉS DE REMISA - GASPAR REMISA i MIARONS
Sant Hipòlit de Voltregà - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
El
Marqués de Remisa
Nacido
en esta casa el 3 de noviembre de 1784 insigne creador de riqueza que, al unir
a su fama el buen nombre de esta tierra, supo honrarla entre las gentes mas
importantes de su tiempo.
Fallecido
en Madrid el 26 de noviembre de 1847.
Enllaç amb informació:
Gaspar Remisa Miarons (Sant Hipòlit de Voltregà 3 de novembre de 1784-Madrid 26 de novembre de 1847)
que diu:
Gaspar Remisa i
Miarons Bres i Querol (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 3 de novembre de
1784-Madrid 26 de novembre de 1847) fou un banquer i empresari català.
Pertanyia a una família humil i
s'instal·là inicialment a Barcelona, on va fer fortuna amb el comerç de queviures.
Durant la Guerra del Francès formà part dels afrancesats i el
1812 fou el principal proveïdor de la ciutat. Malgrat això, quan Ferran
VII fou restaurat al tron col·laborà amb el general Francisco Javier
Castaños en la creació de la societat que regiria el Teatre de la
Santa Creu per tal de representar-hi òperes.
El 1822 es casà amb Teresa Rafo i
Tolosa. Malgrat la crisi econòmica del 1817 va fundar la Banca Casals i Remisa
el 1823, amb el seu cosí Josep Casals i Remisa, i aprofitant l'arribada
dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Barcelona va assegurar-se el proveïment
de queviures a l'exèrcit francès contractant amb Gabriel-Julien Ouvrard.
Com que hi havia dificultats perquè
el paguessin marxà a Madrid, on l'aleshores ministre Luis López
Ballesteros el nomenà director del Tresor Reial (1826-1833) i membre del
Consell Reial. Estant a Madrid va fer amistat amb el també català Bonaventura
Carles Aribau, qui li va dedicar el poema Oda a la pàtria..
El 1834 abandonà els càrrecs públics
per a dedicar-se als seus negocis. Va obrir uns magatzems a Madrid, desenvolupà
la seva banca i aconseguí l'arrendament de l'explotació de les mines de Guadalcanal i Riotinto.
El 1836 marxà a Nàpols per a fer d'assessor financer de Ferran
II de les Dues Sicílies. Al seu retorn a Madrid el 1839 va fundar el
diari El Corresponsal, entregant la direcció a Aribau, amb la
finalitat d'engegar una campanya a favor del proteccionisme (que
afavoria la indústria catalana) i contra el lliurecanvisme que duia
terme Baldomero Espartero. També introduí a Madrid al jove
economista Lluís Maria Pastor i Rodríguez.
Assolí així una gran fortuna que li
va obrir les portes de la Cort. El 1840 la regent Maria Cristina
de Borbó li atorgà el títol de vescomte de Casa Sans i després marquès de
Casa Remisa; aleshores casà la seva pubilla Dolors amb el germà
del marit morganàtic de la reina, Jesús Muñoz y Sánchez, comte de
Retamoso. Alhora, aprofità la seva influència política per contribuir a la
victòria del Partit Moderat el 1843, convertint-se en l'àrbitre de
les finances. El 1843 fou nomenat senador per la província d’Ourense, i
des del 1845 senador vitalici.[3] Aprofitant la desamortització
d’Espartero de 1841 va adquirir terres a Lleida. La crisi econòmica de
1846, provocada per l'especulació borsària, va malmetre la seva salut i ja no
aixecà el cap. Tot i així, abans de morir va facilitar la fusió del Banc de San
Fernando amb el Banc d’Isabel II..
També destacà com a protector i
mecenes de les arts, presidí el Liceo Artístico y Literario Español.
El seu interès per la fotografia el dugué a donar un equip per
fer-ne daguerreotips i sembla que el 1839 van tenir èxit
alguns dels seus socis en l'obtenció d'imatges per aquest procediment.
Entre els descendents del marquès de
Remisa hi ha Aureliano de Beruete y Moret, Director del Museu del Prado i
pintor que donà al Museu Romàntic de Madrid tant el retrat del seu besavi como
la taula.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada