CAN TINO o CAN VIDAL
Anglès - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Casa del segle XVI de tres
plantes i golfes. És una de les més antigues del Barri Antic. Les dues plantes
inferiors mostren una porta de mig punt i dues finestres renaixentistes. La
part superior de la casa respon a reformes més tardanes del segle XIX.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XVI-XX
Descripció:
Es tracta d’un casal de tres
plantes i golfes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigües de
vessants a façana. Pel que fa al seu emplaçament aquest es troba ubicat al
costat esquerra del carrer d’Avall i respon a la tipologia de casal medieval.
La planta baixa destaca per el majestuós i solemne portal d’accés adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades.
Sobresurt especialment el primer pis amb les dues obertures majestàtiques que li atorguen el qualificatiu de planta noble. Es tracta de dues finestres d’estil clàssic amb guardapols rematats amb sengles petxines a les impostes, muntants de pedra i ampit treballat. D’aquestes dues, la que està ubicada a l’extrem dret contempla sota de l’ampit, la solució que consisteix en disposar tres pedres com a mesura de reforç i recolzament en la sustentació de la pesant finestra.
Entremig d’aquestes dues finestres, trobem una creu de ferro forjat la qual és paral·lela amb altres casals del mateix carrer d’Avall. Aquestes creus servien per marcar el lloc on es feia aturada durant la celebració del via crucis.
Pel que fa al segon i tercer pis, que s’han traduït en la façana en dues obertures minúscules i irrellevants que no han rebut cap tractament especial -segon pis- i en l’obertura d’uns badius en format de quatre obertures contigües d’arc de mig punt -tercer pis-, aquests dos responen a reformes més tardanes del segle XIX.
La planta baixa destaca per el majestuós i solemne portal d’accés adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades.
Sobresurt especialment el primer pis amb les dues obertures majestàtiques que li atorguen el qualificatiu de planta noble. Es tracta de dues finestres d’estil clàssic amb guardapols rematats amb sengles petxines a les impostes, muntants de pedra i ampit treballat. D’aquestes dues, la que està ubicada a l’extrem dret contempla sota de l’ampit, la solució que consisteix en disposar tres pedres com a mesura de reforç i recolzament en la sustentació de la pesant finestra.
Entremig d’aquestes dues finestres, trobem una creu de ferro forjat la qual és paral·lela amb altres casals del mateix carrer d’Avall. Aquestes creus servien per marcar el lloc on es feia aturada durant la celebració del via crucis.
Pel que fa al segon i tercer pis, que s’han traduït en la façana en dues obertures minúscules i irrellevants que no han rebut cap tractament especial -segon pis- i en l’obertura d’uns badius en format de quatre obertures contigües d’arc de mig punt -tercer pis-, aquests dos responen a reformes més tardanes del segle XIX.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada