ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE CAMÓS
Sant Vicenç de Camós - el Pla de l'Estany
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Es molt recomanable llegir el blogg de l'Antonio Mora Vergés
que diu:
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de
nau única, de planta rectangular i absis semi-octogonal. El campanar és de
planta quadrada i es troba adossat a la banda esquerra de l'església. Hi ha un
cos afegit corresponent a la sagristia.El campanar i l'estructura de
l'església són romànics, en cavi, la volta, l'absis, i el cor serien
posteriors, producte d'alguna reforma o reconstrucció. A la part superior de la
façana es mantenen restes d'un possible arc d'una antiga obertura. Actualment
la porta d'accés és dovellada. És interessant la clau de volta dels nervis del
cor. Les parets portants són de pedra irregular. Al campanar s'hi accedeix per
una escala de pedra exterior.
El nucli és format per la rectoria, l'edifici de la Sala i algun altre més proper.
Antigament, el nucli de Sant Vicenç havia estat cap de municipi, i Sant Vicenç és encara l'església parroquial del municipi de Camós.
L'església es troba ja esmentada en documents del segle XI, l'any 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l'església al bisbe Berenguer de Girona. L'any 1156 va ser restituïda al bisbe Berenguer de Llers.
El nucli és format per la rectoria, l'edifici de la Sala i algun altre més proper.
Antigament, el nucli de Sant Vicenç havia estat cap de municipi, i Sant Vicenç és encara l'església parroquial del municipi de Camós.
L'església es troba ja esmentada en documents del segle XI, l'any 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l'església al bisbe Berenguer de Girona. L'any 1156 va ser restituïda al bisbe Berenguer de Llers.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Sant Vicenç és una església parroquial al petit nucli
de Sant Vicenç de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat. Forma
una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més. És una obra
protegida com a bé cultural d’interès local.
Història:
Església parroquial de la població de Camós i pertanyent al bisbat i
comptat de Girona. L'any 1019 apareix esmentada en relació amb les donacions de
part de les terres del principal d'origen jueu Ramon Bonhom a la catedral de
Girona. El 1058, com altres esglesioles i capelles de la comarca, fou
restituïda per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona Berenguer
Guifré. En aquests primers documents és anomenada «Sancti Vicentii de
Camonos». L'any 1156, consta que Berenguer d'Anglès tornà l'església al
bisbe Berenguer de Llers. Durant el segle XIV, diversos alous del
terme parroquial canviaren de propietaris i aquests ho reflectiren en les
fonts: el 1303, un jueu de Besalú, Mair, fill de Salomó, vengué un
important mas a Bernat, abat de Banyoles. L'any 1311, apareix reflectida
la concessió per part del mateix abat d'unes terres abans sota la jurisdicció
del Castell de Porqueres, a Berenguer de Matamors. L'any 1362 s'esmenta en
el Llibre Verd del capítol gironí. L'església sofrí renovacions al
segle XV, arran de les desfetes causades pels terratrèmols dels anys 1427
i 1428, i als segles XVII i X.
Arquitectura:
Malgrat les
transformacions sofertes, l'església conté elements romànics de prou interès
per a ser ressenyats; l'estructura i el campanar. El conjunt actual és el
resultat d'aquestes transformacions, sobretot a partir del segle XVI, que
s'amplià l'església modificant-ne l'estructura romànica, inclosa la volta i
l'absis, que actualment és de forma semi-octogonal. De la reforma en resten,
probablement, els murs de la façana principal i la part interior del de
migjorn, mur que va ser regruixat exteriorment per tal que suportés la
nova volta apuntada. Les finestres de doble esqueixada que hi figuren
semblen reformades també en aquesta època, malgrat que recorden l'estil
romànic. La dovella central és massa ampla i ben formada perquè
correspongui als murs primitius.
L'aparell del mur oest, de pedra sorrenca
rectangular i relativament petita, disposada en filades regulars, fa pensar en
una obra del principi del segle XII. A la part superior de la façana, sobre la
porta renaixentista, feta amb grans dovelles de pedra polida i la rosassa, es
mantenen restes d'un possible arc d'una antiga obertura tapiada, d'amplada no
gens habitual, uns 2,5 m de llum exterior. L'arc és de mig punt, format per
petites dovelles i extradossat amb una arquivolta a manera de guardapols que
s'obre als extrems com si hagués de rebre algun relleu decoratiu. Es podria
aventurar, doncs, que els murs i la finestra tapiada corresponen a l'església
que els documents citen entre la fi del segle XI i el principi del XII.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada